3.4 treball amb metalls al taller

• Mesurar i marcar

  És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallar en un metall. Fer bé aquestes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat.
  Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d'acer.
  
  Per a aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color molt tou, un retolador, una punta de traçar o una bigotera.
  La punta de traçar és d'acer temperat per marcar amb més precisió sobre el metall.
  

  La bigotera

  

  1 La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d'acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems.
  2 Utilitzarem la bigotera per marcar cercles. Usarem la punta de traçar per assenyalar-ne prèviament el centre.
  3 També podem traçar línies paral·leles a la vora d'una planxa fent lliscar una de les puntes i marcant amb l'altra.
• Pujar

  Subjectar i doblegar

  Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria: el gat i el cargol de taula. Per donar forma als metalls és molt útil el mall tou.
  
  Per doblegar una planxa metàl·lica, cal subjectar-la amb dos llistons de fusta al banc perquè les mordasses del cargol no deixin empremtes al metall. Amb el mall es va colpejant suaument la planxa seguint la línia de doblatge i eliminant els abonyegaments.
  Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també les podem utilitzar per donar forma a filferros. Són una eina d'ús general. Tenen pinces dentades que eviten que s'escapin els objectes, una secció corba per subjectar peces rodones i uns fils laterals per tallar filferro.
  
• Pujar

  Tallar

  Per tallar planxes fines de metall, s'utilitzen les tisores de metall.
  

  Les tisores per a metall serveixen per fer talls corbs o rectes en xapes metàl·liques. Quan tallis una xapa, deixa que el metall es doblegui per sota la làmina i no tanquis les fulles de les tisores completament per no mossegar el tall.

  1 Si la planxa metàl·lica és molt gruixuda, pots subjectar un mànec de les tisores al cargol de banc i amb l'altre mànec hi apliques força.
  2 Si les tisores no tallen bé, esmola les fulles amb una llima fina i ajudant-te del cargol de taula.

  Seguretat

  Les vores de les planxes de metall són molt tallants, per la qual cosa és molt important, quan facis servir aquesta eina, utilitzar guants per protegir les mans.

   
  Per tallar filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.
  Per tallar tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitza la serra per a metalls. Per a metalls tous, com ara l'alumini, s'utilitza una serra gruixuda (de dents grans). Per a metalls durs, s'utilitzen serres fines (de dents petites).

  Les serres per tallar metalls

  

  1 Les serres per tallar metalls tenen un arc metàl·lic i un mànec. La fulla de tall és canviable i s'ajusta amb una femella d'orelles a l'arc.
  2 Quan es talla un tub, es va girant la peça en direcció oposada a la direcció en què estem tallant.
  3 Per tallar una xapa fina de metall amb la serra, subjecta-la entre dues xapes de fusta contraplacada i talla-les totes tres alhora. És important col·locar la línia de tall al més a prop possible de la mandíbula del cargol de banc.
• Pujar

  Foradar

  Per fer trepants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.
  

  És important foradar a baixa velocitat, amb la broca lubricada i a ritme constant. La broca espiral té una punta en angle.

  Per foradar, primer has de marcar el centre del forat amb una punta de traçar i col·locar-hi la broca al damunt.

  Seguretat

  Quan facis servir el trepant elèctric per foradar metalls, has de...

  • Fer servir ulleres protectores, perquè els fragments o llimadures de metall són molt tallants i poden saltar als ulls.
  • Canviar la broca amb la màquina desendollada.
  • Comprovar que estàs utilitzant la broca adequada per a metall.
  • Subjectar bé la peça.
  • No dur el cabell llarg solt o objectes que es puguin enganxar amb la màquina i provocar un accident.

   

  El cisell

  El cisell és un punxó tallant que s'utilitza per fer forats a les xapes metàl·liques.

  La planxa metàl·lica es col·loca damunt una fusta i es colpeja el cisell amb un martell fins a travessar el metall.

  
• Pujar

  Desbastar i polir

  Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.
  Però abans d'aplicar qualsevol acabat a un metall cal netejar-lo i eliminar-ne el metall oxidat o corroït; és a dir, cal polir-lo.
  

  1 El fregall de filferro serveix per netejar el metall oxidat.
  2 Amb el fregall metàl·lic de fils d'acer fins es frega enèrgicament sobre el metall per eliminar rascades i restes d'òxids. Es pot mullar en aiguarràs per lubricar i que la neteja sigui més eficaç.
  3 Protegeix la peça metàl·lica amb fusta o cartó, subjecta la llima pel mànec amb una mà i recolza l'altra mà a l'extrem. Realitza moviments suaus cap endavant i cap enrere fins que el tall del metall s'iguali.

  Seguretat

  Quan utilitzis les eines per escatar i polir metalls, has d'usar ulleres per protegir-te els ulls de les partícules despreses de metall.

   
• Pujar

  Unir

  La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:
  • Soldadura: s'utilitza un metall fos que quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.

  Mètodes de soldadura

  

  1 Per unir dues xapes d'acer es netegen bé les superfícies que s'han de soldar, es col·loca el cordó de metall de soldadura i se segueix amb la punta del 2 soldador. El metall de soldadura es fon i flueix a través de la unió fixant-la quan solidifica.
  3 Per soldar tubs o superfícies molt àmplies s'utilitza el bufador de gas.
  • Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mides.
  

  Les xapes metàl·liques se superposen, es trepanen i s'introdueix per un costat el cargol i per l'altre la volandera i la rosca. La unió s'estreny amb una clau plana, d'estrella o anglesa.

  • Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.
  

  Les xapes que s'han d'unir es foraden prèviament. S'introdueix el cap del rebló en la rebladora i per l'orifici el clau bret. S'estreny contra el metall i es deixa anar.

• Pujar

  Acabar

  Finalment, s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els metalls que no s'oxiden es poden polir finament fins que llueixin la brillantor metàl·lica característica, rentar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un pinzell molt suau.
  Per a metalls fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una base de pintura antioxidant (pintura de mini) i després la pintura definitiva. Hi ha pintures que a més de protegir el metall permeten donar un bon acabat sense necessitat d'utilitzar pintura antioxidant.
  
  Quan s'utilitzen metalls per fabricar envasos, l'interior se sol protegir del producte envasat amb resines plàstiques o amb una capa d'estany si és acer (galvanitzat).